Eric NIVET. Candidat al cantò d'OLETA

QUI SOC I PERQUÈ SOC AL CONFLENT?

Vaig nàixer com tothom a Perpinya, l'any 1957. La meva familia és originari del Vallespir. Als set anys, ens van instal-lar a Cànoes on he viscut tota la meva vida, excepte dos anys, 1986 i 1987 a Serdinya.

Els meus pares enamorats com jo de la muntanya, varen comprar una casa al Conflent, l’any de la meva naixença.

He doncs viscut entre Rosselló i Conflent sense descuidar el nostre Vallespir. Però el meu somni era d’acabar la meva vida aquí, dins aquest Alt Conflent-Garrotxa .

L’any 1973, amb el Claudi Bordaneil varen crea una colla catalanista a Cànoes, la JCC (Joves Catalanistes de Cànoes). Tot naturalment, Claudi, el meu germà al principi, i jo hem adherit a l’ECT, època del Jaume ROURE, Miquel Mayol, Maria-Angel Falques, Robert Avril,ect, ect i de la colla de la Salanca. Uns anys de somnis, de descoberta del Catalanisme, d'artesania política!

L’any 1982, el Grup Cultural de Joventut Catalana me va proposar d'ésser el primer « assalariat català » i durant un any vaig vendre cultura Catalana sobre els marcats, fires i aplecs de tot el departament! Un any que mai descuidaré. CATALUNYA LLIBRE sobre el bibliobús! encara una idea del Jaume em sembla!    

1983, L’estat Francès no va subvencionar mes aquesta feina i vaig entrar a Auchan on he treballat 24 anys.

Durant aquests anys retindré dues coses essencials, l’amic de sempre i per sempre, el Claudi que ven a casa meva per me demanar de presentar-me amb ell a l’ajuntament on som elegits al primer torn! Les eleccions Regionals de 1995 encara amb el Jaume i el Claudi… I la creació del sindicat a Auchan tot sol al principi, i una gran victòria, foragitant el sindicat de l’amo, la CFTC. Avui dia el sindicat és sempre majoritari sobre el magatzem de Perpinyà! Soc orgullós d'haver organitzat la primera vaga amb 168 empleats, segona participació nacional!

He jugat durant vint anys al rugbi, a XIII a Cànoes, a XV fins el final a Canoes, Pontellà, Toluges, Sant Cebrià i Arles de Tec per acabar als 40 anys a Canoes…

Acabi d'ésser elegit per tercera vegada administrador de la Federació Departamental de caça en carga del cantó d’OLETA.

2005, crisi del meu matrimoni, separació i gran decisió; Deixo la feina, deixi la plana i pugi viure a Serdinyà.

El 27 de desembre, amb un company de la feina, el Felip Aguilera, compri l’Alberg de Jújols on treballem ara, soc el cuiner de l’Alberg, cuina Catalana obligatòriament proposada als turistes, era el somni de la meva vida.

Vet aquí qui soc, un catalanista nacionalista de sensibilitat d’esquerra enamorat del meu país, somiant de reunificació amb el sud, enamorat dels nostres Pirineus, de pesca, de caça, d'excursionisme, de bolets, de cuina i de l’amistat.

          

QUE VOLS PER AQUEST CANTÓ?

La meva voluntat és de fer prendre consciencia als homes i dones de l’Alt Conflent i de les Garrotxes que voten sistemàticament i a cada vegada pels grans partits francesos i que a mes d'ésser el mes petit canto dels PO, es el mes menyspreat.

Oleta està morint poc a poc, Toès acabarà sense llits i tancarà, la nacional 116 és una vergonya com totes les carreteres del cantó. Tots els elegits que s’han succeït, de dreta o d’esquerra com l’actual han pactat amb el President del Consell General en plaça per tenir l’escó fins i tot deixant un o dos altres cantons a la majoritat!

La meva voluntat és d’aprofitar els lligams que té Unitat Catalana amb el sud i obrir aquest cantó al sud a tots nivells, que siguin turístic o econòmics, amb per començar agermanaments, intercanvis culturals i escolars.

La meva voluntat és revalorar l’agricultura que és avui dia casi morta. Tenim moltes terres incultes. Tenim de posar en plaça un pla de restauració de tots els canals d'irrigació que son abandonats a carga de sindicats « pelats » i a l’agonia. Tenim de trobar una solució per transferir les responsabilitats d'aquest patrimoni al Consell General que te el deure de conservació del nostre patrimoni cultural i econòmic. Els canals son la sang de la terra!

La meva voluntat és de federar tots els municipis de l’Alt Conflent i ,de les Garrotxes, turisticament primer, siguen conscients que tenim un país molt ric amb les seves muntanyes, el típic tren groc que travessa el canto sense parar-s’hi, les mines de ferro i els seus museus, els llacs d’altitud i els turístic, les reserves naturals, els rius, els pobles típics de pedres i teulades de lloses, etc, etc…

La meva voluntat en aquest sentit és de crear una xarxa que agrupi i vengui tot aquesta riquesa per desenvolupar-la i crear feines reservades al jovent que te de marxar inexorablement

Aquest cantó ten de retrobar les seves arrels, la seva cultura, la seva voluntat….

Gracies a tots per la vostra ajuda.